Guillem Roig i Vilalta, Joves PV – Compromís La Vall d’Uixó
No volem ser pessimistes, però la realitat no ens deixa altra alternativa. Les agressions al col·lectiu LGTBI+, tot i sempre haver tingut lloc, son el pa nostre de cada dia. Aquests crims d’odi sumats als discursos intolerants que llencen alguns partits (VOX) i que altres aplaudeixen (PP i C’S) ens avoquen a una situació desoladora, tant per als que les patim com per a la societat en general, perquè cal recordar que una societat més tolerant, més diversa és una societat millor.
Aquells que impulsen aquests missatges d’odi ens assenyalen, sense temor, es senten impunes, ens volen atemorides. Per això cal assenyalar-los a ells/es, exposem la seua covardia, la seua feblesa. Tampoc ens val la indiferència d’aquells que viuen beneficiats de la seua “normalitat”. Aquesta és la lluita de tots i totes!
No ha estat mai una lluita senzilla, i últimament menys, però no podem oblidar els sacrificis del que ens han precedit, aquells que han deixat les seves vides per nosaltres, per la nostra “llibertat”. Molts amics i amigues del col·lectiu lgtbi+ m’han traslladat la seua por de sortir al carrer, d’expressar-se lliurement, d’estimar en públic, de donar-li la mà a la seua parella. Jo no puc no dir el mateix que els meus companys, però ja he sortit massa voltes de l’armari com per a tornar a ell i a la seva foscor.
Als que ens criminalitzen per ser els hi dic que ens tindran en front, lluitant pels nostres drets, per ser i existir. Sempre buscant una societat plural, diversa on capiguem tots sense excuses i, el més important, sense por a ser.
E io a chi sono?
Por la mañana abandono mi sexo.
Al atardecer vuelvo
cuando me desnudo para entrar en la ducha.
Mi madre siempre dice que tengo los hombros de mi padre. Con el vaho en el espejo el contorno es más ancho, más generoso.
Dibujo una línea recta con los dedos, con la mano la deshago. En los ojos guardo la tristeza de las muñecas
que jugaron a ser hijas
y que mis padres acabaron regalando.
El agua fría me trae a mi cuerpo,
escondo el pene entre las piernas.
Mamá, ¿a quién me parezco?
Ángelo Néstore