Vicent Marzà ha decidit deixar la Conselleria d’Educació per a dedicar-se a enfortir el pròxim govern del Botànic. Esta ha sigut, sense dubte, la notícia política més important del mes de maig. I com que Vicent sempre ha sigut una persona molt pròxima a la Vall, a la nostra comarca i al col·lectiu de Compromís per la Vall, hem decidit dedicar les línies d’este mes a reconéixer la seua faena i l’impacte que ha tingut en la vida de totes les valleres i vallers.
La bona política és la que millora la vida de la gent. I des del primer mes en què Compromís va arribar a la Conselleria d’Educació, es va impulsar un programa (el Xarxa Llibres) que convertiria l’educació pública en un recurs realment gratuït. Som un dels pocs territoris que disposen dels llibres sense cap cost per a les famílies. El gasto en llibres de text està al voltant de 200 euros per alumne de mitjana. Si calculem la despesa dels últims 7 anys, ens adonarem de l’estalvi que ha suposat este pla per a les nostres cases. Però a més dels beneficis econòmics, cal reflexionar també sobre el benefici mediambiental en la reducció de paper i el benefici social (ja que el Xarxa impedia que les xiquetes i xiquets amb menys recursos es veren obligats a anar sense materials a classe).
Un altre projecte fonamental de l’era Marzà ha estat el Pla Edifiquem. En l’època del PP, les infraestructures educatives estaven en ruïnes i no era estrany trobar barracons en cada centre. L’Honori, sense anar més lluny, va passar anys i anys en una situació deplorable. Tot això va canviar amb el projecte de Marzà: el Pla Edifiquem plantejava un sistema de col·laboració entre centres, ajuntaments i Conselleria per a agilitzar la renovació i millora d’escoles i instituts d’una manera àgil. Així, a la Vall s’han destinat més de 13 milions d’euros a la millora d’infraestructures educatives i centres com el Rosario Pérez i l’escoleta Sagrat Cor tenen el seu pla en marxa.
Una altra de les grans apostes va ser la gratuïtat de l’educació 2-3 anys, una aspiració que segons alguns era inaccessible. Doncs bé. De manera progressiva es va començar a implantar amb algunes aules en cada localitat i per al curs 2022-23 ja serà una realitat en tot el territori valencià. No cal explicar els beneficis socials, laborals i de conciliació que esta mesura suposa.
Per últim, volem fer una menció al tractament de la pandèmia que es va fer per part de la Conselleria de Marzà. I és que durant el confinament estricte, mentres Madrid repartia tiquets per al Telepizza, les xiquetes i xiquets valencians amb menys recursos podien continuar adquirint menjar en una de les cooperatives valencianes. A més, es van fer arribar tauletes digitals per al seguiment de les classes. I quan es va recuperar l’assistència, l’increment del professorat ha permés assegurar la presencialitat absoluta durant els últims dos cursos, al contrari del que ha passat en altres països.
En definitiva, que ja ens perdonareu que este mes no ens hàgem cenyit a l’àmbit local. Deixem per al pròxim mes la nostra participació en l’Agenda 2030, ja vos explicarem que és això del PACES, comentarem els contenidors intel·ligents d’oli usat, parlarem de les cremes de poda.
Però estes línies havien de servir per a fer balanç de la feina de Compromís en el món educatiu i per a desitjar-li a Vicent Marzà molta sort en la nova etapa que està a punt de començar.